El març de 2016, l’Assemblea General de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE) va acordar declarar el dia 30 de Novembre com a Dia Internacional de la Ciutat Educadora. Coincidint amb aquest dia, des de l’Ajuntament de Barcelona, per mitjà de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (Àrea de Drets Socials) i el Departament Barcelona Ciutat Educadora, s’han organitzat el 29 de novembre la jornada “El dret a la ciutat educadora“, a càrrec del Departament Barcelona Ciutat Educadora, i el 30 de novembre el simposi “El dret col·lectiu a l’educació“, a càrrec de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona.

Des de DUNA vam assistir a aqeustes jornades, celebrades al Col·legi d’Advocacia de Barcelona i que estaven adreçades, principalment, a professionals de l’educació, tècnics i tècniques municipals, AMPA’s, entitats, responsables polítics, agents i operadors necessaris en el debat sobre el paper de la ciutat com a context pedagògic i les seves potencialitats, i, també, a la ciutadania en general interessada en aquesta temàtica.

Què és la ciutat educadora?
• és la que inverteix en l’educació en cada persona, de manera que aquesta sigui cada vegada més capaç d’expressar, afirmar, i desenvolupar el seu propi potencial humà;
• és una realitat interdependent amb la del territori del que forma part i exercita i desenvolupa la funció educadora paral·lelament a les tradicionals – econòmica, social, política i de prestació de serveis;
• és la que té la mirada posada en la formació, promoció i desenvolupament de tots els seus habitants.
Des de l’administració local es projecta sobre l’educació una mirada sustentada en la idea de ciutat educadora: l’educació esdevé un instrument essencial per al desenvolupament personal i col·lectiu. Durant el simposi del dia 30, es va reflexionar sobre els possibles efectes d’un increment de la inversió publica. En el cas de Catalunya hi ha un problema d’infra-finançament educatiu, i les categories que tindrien més marge d’ampliar el finançament a Catalunya serien 0-3 anys, extraescolars i el lleure, educació per adults i formació ocupacional, que han patit totes retallades durant els anys de crisis.

Segons les dades de la trobada del Dia Internacional de la Ciutat Educadora, des d’una perspectiva econòmica, les raons per apostar per una ampliació de l’abast del dret a l’educació són vàries: una millora del finançament de l’estat de benestar implicaria menys aturs i majors salaris; els reptes del mercat de treball present i futur requeriran sistemes formatius continus, accessibles i de qualitat; les inversions en petita infància, lleure i extraescolar suposen incrementar la continuïtat de les trajectòries educatives i generen un estalvi en futures despeses en la formació d’adults i en polítiques de prestacions públiques i d’activació social.

Per a més informació, fes clic aquí.

134